Quan Sant Martí es cada dia

Recordo de nen el dia de la matança del porc a cals avis. En el “moment crític” sempre hi havia una excusa perquè els mes menuts miréssim a un altre lloc engrescant-nos amb algun joc. Quan arribavem, la pobre bèstia ja jeia morta.

Mai oblidaré la pudor a socarrim amb un bufador per cremar el pel com tampoc oblidaré la ferum a carn i sang mentre l'escorxaven. En aquells temps de carn no se'n menjava cada dia i el pollastre era plat de festa major. Ningú es posava malalt de no menjar-ne i tothom treballava de sol a sol al camp.

Avui en dia que en cada repas hi ha un tall d'animal al plat penso que per algú cada dia es Sant Martí. Després d'uns mesos enclaustrats sense poder moure's en la llum d'una trista i enteranyinada bombeta, farcits d'hormones i antibiòtics el darrer dia un camió els du cap el seu destí fatídic.

De vegades els veig per la carretera com, per primer cop des de que van nèixer veuen la llum del dia i poden ensumar una mica d'aire fresc. M'agradaria que cada dia fos Sant Martí però de veritat. Com el Sant que va tallar la seva capa per la meitat per vestir a un necessitat avui la nostra capa es el plat que posem cada dia a taula.