Els animals no son pallassos (carta al director El Punt Diari. Març 2012)

Llegeixo a la premsa digital que aquest cap de setmana es durà a terme el Festival Internacional de Circ Castell de Figueres. El seu director -el senyor Ferran Matabosch- en un moment de l'article diu: -Lluitaré perquè en aquest circ hi hagi animals artistes. 

Sols dir-li al senyor Matabosch que aquesta espècie -els “animals artistes”- no existeix al nostre planeta. Els animals son el que son al seu entorn natural. Fora d'ell no son mes que ombres del que van ser. Ha vist mai en algun documental lleons passejant sobre cavalls, creuant un anella de foc o elefants fent el pi? Els seus “animals artistes” son criatures raptades del seu grup i del seu hàbitat, son criatures amb qui s'ha comerciat com si d'un objecte qualsevol es tractés sense importar la seva sensibilitat i el seu patiment. Per si això no fos poc son criatures que han apres a fer “la mona” a base de maltractes continuats i no amb estímuls positius com ens volen fer creure. Aquests “animals artistes” que diu vostè son una mofa del seu paper al món. 

Senyor Matabosch els animals no son pallassos i els qui ens estimem els animals tal com son treballarem perquè aquest despropòsit no tingui lloc.

Quan Sant Martí es cada dia

Recordo de nen el dia de la matança del porc a cals avis. En el “moment crític” sempre hi havia una excusa perquè els mes menuts miréssim a un altre lloc engrescant-nos amb algun joc. Quan arribavem, la pobre bèstia ja jeia morta.

Mai oblidaré la pudor a socarrim amb un bufador per cremar el pel com tampoc oblidaré la ferum a carn i sang mentre l'escorxaven. En aquells temps de carn no se'n menjava cada dia i el pollastre era plat de festa major. Ningú es posava malalt de no menjar-ne i tothom treballava de sol a sol al camp.

Avui en dia que en cada repas hi ha un tall d'animal al plat penso que per algú cada dia es Sant Martí. Després d'uns mesos enclaustrats sense poder moure's en la llum d'una trista i enteranyinada bombeta, farcits d'hormones i antibiòtics el darrer dia un camió els du cap el seu destí fatídic.

De vegades els veig per la carretera com, per primer cop des de que van nèixer veuen la llum del dia i poden ensumar una mica d'aire fresc. M'agradaria que cada dia fos Sant Martí però de veritat. Com el Sant que va tallar la seva capa per la meitat per vestir a un necessitat avui la nostra capa es el plat que posem cada dia a taula.